Primer post per donar la benvinguda al món d'aquest blog. No puc dir encara benvinguda en tota la seva totalitat, perquè això simplement és un avenç del que encara no vitsualitzo; la cara, els ulls, el nas i la boca que constituiran el blog per a donar-li forma i vida.
Només ho has d'imaginar..., si, la imaginació és tan gran, tothom en té, cadascú és completament lliure de fer-la servir en tot moment, de qualsevol manera; tot i això hi ha gent que ha perdut aquesta capacitat (una pena, no?). Sembla que conforme vas creixent, allò que desitgem, els nostres somnis són més difícils de fer-los realitat, i la gent desiteix, deixa d'imaginar per por a desil·lusionar-se. Els infants són els qui més dominen la imaginació, els qui més la coneixen, els que més la fan servir. Per això, m'agradaria que amb aquest blog aprenguéssim (primer jo) dels nens i de les nenes, que amb qualsevol cosa, com una capsa, creen una obra fascinant on ells són els qui dirigeixen, fan i desfan al seu gust.
Reflexionem sobre el que nosaltres imaginem; m'agradaria fer, m'agradaria anar, ojalà allò... Vivim d'"ojalás".
L'Art és un camí que ens ajuda a plasmar tot allò que imaginem, ja que, si deixem volar la nostra imaginació com la d'un nen, podem arribar a crear la nostra vida, el nostre mirall, el nostre interior plasmat en un cuadre, una fotografía, una escultura, una cançó...
Per posar punt i final a aquest post (que en principi era de benvinguda), només dic: quan allò que imagines se t'envà de les mans, agafa-ho ben fort... és teu! :)
